Les primeres màquines, mogudes a mà, es limitaven a reproduir els processos d’elaboració artesanals, augmentant-ne la productivitat. La màquina de ribot, que podria ser el símbol de la primera mecanització, ja permetia fer entre tres i quatre mil taps diaris, doblant la feina dels tapers. Van significar el trencament de l’aprenentatge tradicional i un primer pas cap a la proletarització de l’ofici de taper: el temps d’aprenentatge era menor i, en permetre la incorporació de mà d’obra femenina, van comportar una caiguda substancial dels salaris.