Cercador de museus

Museu del Suro de Palafrugell

Pati Central. La Sureda

<p>Bosc d'alzines sureres. Arxiu d'Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.</p>

Bosc d'alzines sureres. Arxiu d'Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.

Fent de connexió entre les dues naus que componen l’edifici del museu, la sureda esdevé un espai a l’aire lliure on observar les alzines sureres i el ric sotabosc que l’acompanya. El creixement d’aquesta espècie, el Quercus suber, pràcticament es concentra a la conca occidental de la Mediterrània, en zones on la pluviometria anual oscil·la entre 500 i 900 mm, on les temperatures no són excessivament baixes i on el sòl és àcid, sense calç. El suro és l’escorça de l’alzina surera. Quan s’extreu, queda al descobert l’escorça mare, l’escorpit. A poc a poc, les parts externes es deshidraten i s’assequen, mentre a l’interior comença un nou procés de regeneració que formarà noves capes de suro. Aquestes característiques aporten a aquest material unes propietats que ja eren conegudes a l’antiguitat. Al segle V aC, els grecs ja el feien servir per tapar àmfores de vi, per a l’abalisament de ports i per fer ormejos de pesca.

La sureda és un bosc poc dens, amb un sotabosc d’arbustos que toleren la llum. Aquesta característica, juntament amb la morfologia de l’arbre, fan que la sureda sigui un dels ecosistemes mediterranis amb més espècies d’aus.

scroll to top icon