Cercador de museus

Museu del Joguet de Catalunya

Capítols «Jugar a l’antiguitat» i «Auca dels jocs de la mainada»

<p>Jocs i joguets d&rsquo;&egrave;poca grega i romana a Catalunya, molts dels quals han perviscut fins avui dia. Foto: &copy; MJC</p>

Jocs i joguets d’època grega i romana a Catalunya, molts dels quals han perviscut fins avui dia. Foto: © MJC

El joc és una activitat present al llarg dels segles i de les civilitzacions, per més antigues que siguin aquestes. Les primeres dades sobre jocs procedeixen de l’Antic Egipte (3100 aC) i de Babilònia (2600 aC), on, en sengles excavacions arqueològiques, s’han trobat els jocs de tauler Senet i Ur, respectivament. Tant l’un com l’altre eren jocs molt populars i preuats, trobats a moltes sepultures, fins i tot reials en el cas de l’Ur. 

L’any 1000 aC ja es feien volar estels pel cel de l’Orient, tot i que els seus orígens poden ser més antics.

Les antigues civilitzacions grecoromanes també van crear jocs i joguets, molts dels quals han perdurat fins avui dia: io-ios, pilotes, baldufes, boles, nines, daus, figures d’animals, etc. A les excavacions d’Empúries i Tarragona, s’hi han trobat diversos d’aquests objectes fets amb ossos, argila, ivori, vidre, plom i pedres. Divertiments d’infància, jocs d’habilitat i força, passatemps d’atzar o d’estratègia (molts d’aquests, practicats per adults) eren l’expressió d’una actitud lúdica o d’una rivalitat atlètica. Es vinculaven estretament a les diverses facetes de l’activitat humana, fins i tot amb un caràcter religiós, festiu i funerari (les nines, per exemple, solien posar-se a les tombes infantils).

OBJECTES

<p>Reproducci&oacute; de figureta de terracota representant l&rsquo;ofici de forner. L&rsquo;original &eacute;s al Museu d&rsquo;Arqueologia de Catalunya &ndash; Emp&uacute;ries. Foto: &copy; MJC</p>
Forner
Forner
<p>Reproducci&oacute; de sonall d&rsquo;&egrave;poca romana (segle II &ndash; 1a meitat del III dC) fet de bronze i trobat a Tarragona. Foto: &copy; MJC</p>
Sonall
Sonall
<p>Jocs habituals al segle XIX. Segons el folklorista Joan Amades, aquesta auca podria estar inspirada en una <em>aleluya</em> estrangera. Foto: &copy; MJC</p>
Auca dels jocs de la mainada
Auca dels jocs de la mainada
scroll to top icon