El teatre d’ombres és el precedent més remot dels espectacles amb imatges en moviment sobre una pantalla. Per primera vegada, la llum i l’ombra s’utilitzen per explicar històries.
El seu origen és confús, però se sap que va sorgir a l’Extrem Orient (Xina, Indonèsia, Japó, Índia, etc.) pels volts del segle III dC. Les representacions d’aquests espectacles es basaven en històries o llegendes d’origen mitològic pròpies d’aquells països.
Comerciants i viatgers que tracten amb l’Orient introdueixen el teatre d’ombres primerament a Turquia i Grècia, al segle XIV, i més tard a l’Europa Occidental, a partir del segle XVII. En aquest últim lloc es representaven sobretot històries populars.
A l’Europa Occidental el teatre d’ombres mai va assolir l’èxit que tingué a l’Orient, principalment a causa de la popularització de l’espectacle de la llanterna màgica, que es va difondre per Occident al mateix temps.
A finals del segle XIX es va produir una certa revifada de les representacions del teatre d’ombres a Europa, sobretot en sales d’espectacles, cabarets i teatres. El màxim exponent fou la sala parisenca Le Chat Noir, on les representacions van adquirir una alta complexitat tècnica, amb efectes de so i de llum, orquestra, etc.