Molts dels artistes actius al llarg del noucentisme i el període dels realismes d’entreguerres segueixen treballant després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), impermeables al desenvolupament dels llenguatges de l’avantguarda. Es produeix una mena de prolongació natural de l’estètica de la figuració fins que els seus fundadors deixen de treballar.
La figuració continua viva, amb clares reminiscències d’aquell gust per un llenguatge que beu de diverses fonts, com el primitivisme, la Nova Objectivitat, la continuïtat del paisatgisme d’arrel mediterranista o el decorativisme.