Cercador de museus i localitats

Museu de les Terres de l'Ebre

Món de la mort. Ibèric

Pràctiques funeràries a l’Ebre durant la protohistòria.

Pràctiques funeràries a l’Ebre durant la protohistòria.

La primera Edat del Ferro presenta un nou ritual funerari, la incineració, que reflecteix un canvi ideològic en la societat. L’adopció d’aquesta pràctica es veu afavorida pels contactes entre diferents pobles europeus. En un primer moment, hi ha una pervivència de les antigues tradicions amb la coexistència d’inhumacions i incineracions a la mateixa necròpoli.

El nou ritus incinerador presenta dues variants, els camps d’urnes i les estructures tumulàries, que participen d’un mateix espai geogràfic i cronològic, d’una afinitat ritual i d’una cultura material paral·lela. Habitualment, les necròpolis eren a prop dels punts d’aigua, per fer els rituals purificadors, i dels poblats. La mateixa organització i jerarquització social considerava el ritus funerari com un ítem més de l’estatus, i no hi permetia l’accés al gruix de la població.

Les característiques de l’enterrament eren, a grans trets, la incineració del cadàver i la col·locació dels ossos i les cendres en un contenidor ceràmic. Aquest recipient s’enterrava en una petita cavitat acompanyat de l’aixovar, habitualment compost per objectes d’ornament, objectes d’ús personal i la panòplia guerrera. El contenidor era de ceràmica, feta a mà o a torn, conegut com a urna d’orelletes.

AUDIOGUIA

05. Món de la mort. Ibèric

Escolta l'audioguia d'aquest museu

Tots els àudios disponibles

OBJECTES

<p>Enterrament ib&egrave;ric compost per urna i aixovar procedents de la necr&ograve;polis de Mianes (Santa B&agrave;rbara). Museu de les Terres de l&#39;Ebre.</p>
Urna i aixovar d’època ibèrica
Urna i aixovar d’època ibèrica
scroll to top icon