Les vinyes, un dels conreus principals a Catalunya fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera (finals del segle XIX), obligaven el pagès durant moltes temporades a estar gran part del dia treballant la terra.
Entre el que duia al cistell per anar al tros, a més del menjar, les setrilleres i el ganivet, hi havia el saler de canya. Cada pagès se solia fer el seu propi saler amb un tros de canya, material resistent, econòmic, lleuger i pràctic. La mateixa canya evitava que la sal s’espessís ja que retenia la humitat i no deixava que arribés a l’interior.