Entre els anys 1900 i 1949, es van patentar diversos tipus de violí de botzina que van ser molt utilitzats per les orquestres de jazz i de ball als Estats Units i a Europa, especialment als estudis de gravació. El violí de botzina té una membrana muntada al costat del pont, que transmet la vibració a un pavelló metàl·lic semblant al d’un instrument de vent-metall o al d’un gramòfon, que substitueix la típica caixa de fusta del violí.