Cercador de museus

Museu de la Garrotxa

Escola Superior del Paisatge i postguerra

<p>Espai dedicat a diferents pintors del per&iacute;ode de postguerra.</p>

Espai dedicat a diferents pintors del període de postguerra.

Durant les dues dècades anteriors a la Guerra Civil, l’obra dels pintors Melció Domenge, Enric Galwey i Iu Pacual es va imposar al cercle olotí. Aquesta presència actua com un factor més en la definitiva identificació del lloc geogràfic amb un determinat paisatgisme. Això explica que quan la Generalitat republicana va reestructurar els ensenyaments artístics, fundés a Olot l’Escola Superior de Paisatge. L’escola tingué, però, una vida curta; inaugurada l’any 1934, es va tancar de manera definitiva el febrer de 1939. Destaquen d’aquest període professors com Iu Pascual i Xavier Nogués.

Passada la guerra, l’any 1942 es reestructura l’escola creant l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot. La postguerra va ser una època de retorn a les arrels del paisatgisme típic olotí, tot i que apareixen una sèrie d’artistes oberts a noves influències que aposten per emprendre estètiques més personals. Un dels més destacats és Leonci Quera, brillant pintor i escultor mort prematurament als 37 anys en un accident de cotxe. Quera ha deixat al Museu una obra contundent que evoluciona des del figuratiu a l’abstracció més austera, però impulsiva i vibrant, que li dóna el ferro.

OBJECTES

<p>Sense t&iacute;tol (escultura en planxa de ferro), Leonci Quera, 1962-1964.</p>
Sense títol (escultura en plan...
Sense títol (escultura en planxa de ferro)
<p>El parc de la ciutat, Pere Gussiny&eacute; i Gironella, 1950-1977. Oli sobre tela.</p>
El parc de la ciutat
El parc de la ciutat
scroll to top icon