Cercador de museus

Museu de l’Empordà

El paisatgisme empordanès

<p>Vista de sala. (&copy; Algans/mE)</p>

Vista de sala. (© Algans/mE)

Els artistes que treballen dins de l’espai geogràfic de l’Empordà, entre finals del segle XIX i principis del XX, segueixen unes línies estètiques que es donen a tot Catalunya. Josep Blanquet s’emmarca dins un realisme fotogràfic, Guillem Comalat dins un paisatgisme romàntic, i Josep Bonaterra dins una pintura de factura impressionista. Eusebi de Puig té uns plantejaments pictòrics modernistes, però comença a captar la llum de la plana empordanesa, així com Marià Llavanera, que s’allunya del paisatgisme de l’Escola d’Olot per dotar de personalitat les seves teles realitzades en el context de l’Empordà.

L’activitat docent de Juan Núñez cap als anys vint marca tota una generació d’artistes membres d’una escola empordanesa, etiquetada així per Josep Pla, tot i que més endavant segueixi camins diferents. Els tres quarts de cel per un de terra, a l’hora de plasmar el paisatge, són d’ara endavant les pautes definidores de la pintura de l’Empordà, perfectament identificades en les obres de Salvador Dalí, Ramon Reig o Evarist Vallès.

Els escultors empordanesos Antoni Casamor, Llorenç Cairó i Artur Novoa segueixen unes formes clàssiques i mediterrànies en la línia marcada pel noucentisme.

Les obres d’aquesta sala provenen dels dipòsits de Lluís Sans, donacions dels mateixos autors i de Carme Bonaterra, Marià Baig i Aleu, Concepció Santaló, Doctor Estil·làs, Francesca Vidal i Comalat, i d’adquisicions de l’Ajuntament de Figueres i del Consorci del Museu de l’Empordà.

OBJECTES

<p>Josep Blanquet Taberner (Figueres 1873 - c.1930). <em>Pujada del Castell</em>, 1899. Oli sobre tela. 70 x 93,5 cm.</p>
Pujada del Castell
Pujada del Castell
<p>Mari&agrave; LLavanera Miralles (Llad&oacute; 1890 - 1927). <em>Les oliveres</em>, 1920. Oli sobre tela. 71 x 86,5 cm.</p>
Les oliveres
Les oliveres
scroll to top icon