Làpida funerària d’una nena anomenada Lèsbia, morta als onze anys. És un text excepcional que apareix dialogat i redactat en vers, dels pocs que es coneixen a tot el món romà amb aquestes característiques. La inscripció devia formar part d’un monument funerari no documentat. Per les característiques epigràfiques es pot datar aquesta inscripció entre finals del segle I dC i inicis del segle III dC. Tant la mare, Servil·la Prepusa, con la filla, Lèsbia, porten nom d’arrel grega.