Antoni Cumella i Serret (Granollers, 1913-1985) connecta intensament amb la configuració de les avantguardes i amb els llenguatges de l’arquitectura contemporània dels anys cinquanta del segle passat. Construeix un llenguatge escultòric propi, complex i expandit, fruit de la recerca tridimensional de les seves creacions, des de la intervenció i modificació de l’espai i de la seva percepció, que s’apropa cada vegada més al fet arquitectònic.
Bols, gerros i vasos de superfícies turgents de gres esmaltat exploren volums estilitzats, refinats perímetres i singulars cromatismes. Presenten formes geomètriques abstractes i estàtiques i alhora morfologies vives, orgàniques, sensuals i dinàmiques. És a dir, exemplifiquen la paradoxa de la creació artística: la recerca d’allò essencial, per tant, d’allò inexistent, i com a conseqüència, la creació d’una cosa nova.