Diana, deessa romana dels boscos i la caça, és representada amb un marcat caràcter mediterrani. A diferència de les escultures clàssiques es caracteritza per la simplificació de les formes, i s’allunya de l’ornamentació i l’estilització de la figura. L’escultor, interessat en captar el moviment i la tensió muscular que es produeix en la figura, presenta a Diana nua, amb un mantell que li cobreix les espatlles, i mancada dels objectes que provoquen la tensió del seu cos: un arc i una fletxa.