Va ser realitzada l’any 1910 i originalment estava formada per tres parts, però en l’actualitat li manca la part lateral esquerra. Es tracta d’una panoràmica de l’escarpada costa de Bretanya amb un penya-segat conegut per l’estranya similitud de la seva morfologia natural amb la Gran Esfinx de Gizeh, una visió romàntica i intensament malenconiosa que Nogué va saber tractar amb un admirable encert, al traslladar al llenç l’atmosfera boirosa i l’irascible oceà d’aquest enclavament singular del litoral atlàntic francès.