Representació d’una cérvola jove, gravada acuradament sobre una petita placa de llicorella (pissarra) amb un burí de sílex. D’uns 10.000 anys ―si més no― d’antiguitat, és un dels exemplars més antics i més bells d’art moble prehistòric trobats al nostre país. Fou recuperat el 26 de desembre de 1932 pel prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca, que, amb el seu col·laborador Manel Mata, excavava l’abric de Sant Gregori tot aprofitant que era un dia festiu. La peça sobresurt, en paraules del seu descobridor, «per la factura artística i per l’expressivitat que l’autor li sabé donar».