Cercador de museus

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Edat dels metalls

<p>Vista parcial de la sala 2.</p>

Vista parcial de la sala 2.

Amb la introducció de la metal·lúrgia s’inicia l’edat dels metalls. El calcolític (3500-2200 aC) comença amb la descoberta del coure, etapa que no suposa grans canvis. Es manté l’economia anterior, l’ocupació de cavitats naturals, la reutilització de megàlits i l’enterrament per inhumació col·lectiva.

L’edat del bronze (2200-1800 aC) s’inicia amb el coneixement de l’aliatge de coure i estany. És una etapa mal coneguda.

L’obtenció del bronze no significà cap canvi espectacular.

En canvi, el que es coneix per bronze final (1200-700 aC) sí que suposa un moment de canvis. Apareix el ritual funerari de la incineració. S’intensifica la metal·lúrgia amb l’ús i expansió del bronze, les pràctiques agrícoles i ramaderes i l’augment de vilatges.

Al final de l’etapa apareix la siderúrgia del ferro, un dels avenços tecnològics més importants de l’època. A Catalunya els ferros més antics són pels volts del 700-575 aC, i una mica més endavant apareixen les armes, com les espases d’empunyadura d’antenes.

OBJECTES

<p>Agulla de cap, necr&ograve;polis Can Bec de Baix (Agullana, Alt Empord&agrave;), bronze final, 900-800 aC</p>
Agulla de cap de bronze
Agulla de cap de bronze
<p>Destral de bronze, Ripoll (Ripoll&egrave;s), 900-800 aC.</p>
Destral de bronze
Destral de bronze
<p>Urna d&rsquo;incineraci&oacute;, necr&ograve;polis Pi de la Lliura (Vidreres, la Selva), bronze final, 1100-850 aC</p>
Urna d’incineració de ceràmica...
Urna d’incineració de ceràmica a mà
<p>Pitos fenici, necr&ograve;polis d&rsquo;Angl&egrave;s (la Selva), primera edat del ferro, 700-600 aC</p>
Pitos fenici de ceràmica
Pitos fenici de ceràmica
<p>Crater, Sant Sebasti&agrave; de la Guarda (Palafrugell, Baix Empord&agrave;), mitjan segle IV aC</p>
Crater de ceràmica àtica de fi...
Crater de ceràmica àtica de figures roges
<p>Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Alt Empord&agrave;), segle VI - inicis del segle V aC</p>
Asc de ceràmica jònica-milèsia
Asc de ceràmica jònica-milèsia
<p>Espasa La T&egrave;ne i beina, ferro, Mas Castellar (Pont&oacute;s, Alt Empord&agrave;), segle II aC</p>
Espasa La Tène i beina de ferr...
Espasa La Tène i beina de ferro
<p>Motllo de cap femen&iacute;, Rodhe (Roses, Alt Empord&agrave;), segle III&nbsp;aC</p>
Motllo de cap femení de terrac...
Motllo de cap femení de terracota
<p>C&agrave;lat, Bosc del Congost (Sant Juli&agrave; de Ramis, Giron&egrave;s), 225-175 aC</p>
Càlat de ceràmica comuna ibèri...
Càlat de ceràmica comuna ibèrica
<p>Ornament de cintur&oacute;, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Alt Empord&agrave;), segle VI aC</p>
Ornament de cinturó de plata
Ornament de cinturó de plata
<p>Gerra, parc residencial de Vilacolum, Torroella de Fluvi&agrave;, segles V-IV aC</p>
Gerra de ceràmica ibèrica pint...
Gerra de ceràmica ibèrica pintada
<p>Plat de peix, Mas Castellar (Pont&oacute;s, Alt Empord&agrave;), finals del segle IV aC</p>
Plat de peix, ceràmica àtica d...
Plat de peix, ceràmica àtica de figures roges
scroll to top icon