Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678-1755) va ser un gran pintor barroc català del segle XVIII. La tria d’obres de Viladomat dipositades al museu són de tot tipus de temàtica.
La Mare de Déu de la Mercè i la Verge Nena amb sant Joaquim i santa Anna són representacions religioses que podrien haver format part d’alguna església, o potser eren versions de quadres que estaven en temples. El Salvador, La Dolorosa i La Trinitat són quadres amb funció devocional d’ús particular. De l’Aparició de Crist a sant Ignasi a Roma, sant molt lligat a la història de la ciutat de Manresa, se’n conserven l’esbós i el quadre final. També s’hi pot veure un dels cinc retrats que ens han arribat de l’artista: Retrat d’un cavaller santjoanista. I, finalment, cal destacar el conjunt excepcional de quatre al·legories de les estacions, inspirades cadascuna en una tradició plàstica diferent: La primavera és un reflex de la pintura galant francesa; L’estiu evidencia la influència de la pintura veneciana; La tardor té un aire flamenc de festa camperola, i L’hivern presenta interiors de cases, com es feia a l’Europa central.