Cercador de museus

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

La Conca contemporània

<p>Vista general de l&rsquo;&agrave;mbit la Conca contempor&agrave;nia.</p>

Vista general de l’àmbit la Conca contemporània.

Durant els segles XVIII i XIX la Conca experimentà una recuperació econòmica i demogràfica, malgrat l’impacte que van causar la guerra de Successió, que va suposar la supressió de la vegueria de Montblanc, la guerra del Francès, que delmà la població, i les guerres carlines, que van dividir el país. El redreçament econòmic va estar propiciat per l’increment del conreu de la vinya, la comercialització de l’aiguardent, els inicis de la industrialització i les millores en les comunicacions, com la creació de la línia ferroviària Reus-Montblanc-Lleida. Dins del sector agrícola destaca, per la seva importància en el mercat nacional i estranger, el conreu del safrà.

Tot plegat es veurà truncat per la crisi econòmica produïda per la fil·loxera, que donarà lloc al moviment cooperativista i la construcció dels cellers cooperatius d’estil modernista-noucentista, on trobem sovint la signatura de l’arquitecte Cèsar Martinell. La primera cooperativa de tot l’Estat espanyol va ser la de Barberà de la Conca (1894).

Les primeres dècades del segle XX es veuran marcades per l’associacionisme de la població en entitats recreatives i moviments socials i polítics. Durant i després de la Guerra Civil la població de la Conca, com la de tot el país, va patir els enfrontaments i les venjances personals, i va ser la comarca de Catalunya amb la proporció més alta d’afusellats pel règim franquista.

L’exili polític i l’èxode rural van marcar la dictadura. La recuperació va venir a principis de la democràcia gràcies a l’inici de la industrialització, la mecanització del camp i l’auge del sector serveis.

OBJECTES

<p>El conreu de la vinya a la Conca de Barber&agrave;.</p>
Conreu de la vinya
Conreu de la vinya
<p>La parella de &ldquo;nanos&rdquo; de Montblanc original.</p>
Parella de “nanos”
Parella de “nanos”
scroll to top icon