El Tapís de la Fundació, realitzat l’any 1979, amb la col·laboració de Josep Royo, va ser concebut per a aquest espai.
L’obra presenta un fort aspecte tàctil, aconseguit a través de relleus i textures. Un predomini dels colors elementals —el blanc i el negre— i la utilització dels primaris —el groc, el blau i el vermell—, al costat dels secundaris —el verd, el taronja i el violeta—, formen la gamma cromàtica característica de la producció mironiana d’aquests anys.
La dona ocupa pràcticament tot el tapís. Els seus grans peus i la forma piramidal de la seva figura semblen levitar dins l’espai. Un estel de vuit puntes i una lluna blava, color que sovint atribueix a aquest astre, configuren el món celeste.