L’any 1974, Miró rep l’encàrrec d’una obra monumental per a La Défense, a París. La peça, quatre vegades més gran que la maqueta, se situa en una plaça d’ús exclusiu per als vianants i cerca establir un diàleg amb les persones, però també fa de mediadora entre la gent i els edificis gegants de formes rectes que l’envolten.
Miró, sempre obert a noves possibilitats expressives, treballa amb la resina de polièster, que li permet l’ús de colors brillants i estables.
L’obra representa dues figures separades (un home i una dona). La figura masculina és vertical amb connotacions fàl·liques i el cap es podria associar al sol, mentre que la dona inclou la forma de la lluna creixent. El conjunt al·ludiria així a la fertilitat.