A mitjan anys seixanta Miró converteix en bronze les formes produïdes a partir de l’acoblament d’objectes, i el 1967 introdueix el color a l’escultura.
Els elements que constitueixen aquestes escultures pintades són destacats pel color i, paradoxalment, a conseqüència d’aquesta coloració semblen més irreals. Les textures tosques, rugoses, llises o poroses queden poc més que insinuades sota una capa de color intens.
A La carícia d’un ocell, una de les obres tridimensionals de Miró de més estatura, els colors dels components ajuden a la neta diferenciació de les parts d’un personatge i de l’ocell que el corona.