Cercador de museus

Fundació Joan Miró

L’estel matinal, Joan Miró, 1940

<p><em>L&rsquo;estel matinal</em>, Joan Mir&oacute;, 1940, guaix, oli i pastel damunt paper, 38 &times; 46 cm, Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute;, Barcelona. Donaci&oacute; de Pilar Juncosa de Mir&oacute;</p>

L’estel matinal, Joan Miró, 1940, guaix, oli i pastel damunt paper, 38 × 46 cm, Fundació Joan Miró, Barcelona. Donació de Pilar Juncosa de Miró

L’agost del 1939, un mes abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial, Miró deixa París i s’instal·la a Varengeville-sur-Mer, a Normandia. Allà comença la sèrie de les «Constel·lacions», que continuarà a Palma i Mont-roig.

«Sentia un profund desig de fugir. Em vaig tancar deliberadament en mi mateix. La nit, la música i les estrelles van començar a tenir un paper decisiu en la meva pintura.»

L’estel matinal forma part d’aquesta sèrie. Tècnicament, Miró comença preparant el fons damunt del qual improvisa una figura que determinarà la col·locació d’altres figures addicionals fins a omplir la superfície formant un món d’éssers en comunió amb el cel.

Els personatges són transparents. No hi ha modelatge, ni clarobscur, només línies i plans de colors en un espai indefinit.

Les «Constel·lacions» contenen el lèxic essencial del llenguatge de signes que ocuparà el centre de la creació de Miró els anys següents.

scroll to top icon