Cercador de museus

Fundació Joan Miró

L’esperança del condemnat a mort, Joan Miró, 1974

<p><em>L&rsquo;esperan&ccedil;a del condemnat a mort</em>, Joan Mir&oacute;, 1974, acr&iacute;lic damunt tela, 267 &times; 351 cm, Fundaci&oacute; Joan Mir&oacute;, Barcelona</p>

L’esperança del condemnat a mort, Joan Miró, 1974, acrílic damunt tela, 267 × 351 cm, Fundació Joan Miró, Barcelona

Per bé que la conclusió material del tríptic L’esperança del condemnat a mort es remunta al febrer del 1974, Miró no el considera definitivament acabat fins dos mesos després de l’execució del militant anarquista Salvador Puig Antich, en els últims temps de la dictadura de Franco.

El tríptic sembla sortir directament d’aquell altre del 1968 titulat Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari, només que aquí el solitari és ja clarament un presoner.

«És estrany, però alhora significatiu, que jo acabés aquella obra el mateix dia que van executar amb el “garrot” aquell pobre noi, Salvador Puig Antich. […] una línia negra damunt un fons blanquinós, una línia negra com un fil que algú talla perquè té la força i gens de pietat.»

scroll to top icon