Les referències de Cézanne, de Van Gogh, del fauvisme i del cubisme es reflecteixen d’alguna manera en les pintures de Joan Miró d’aquests anys.
A l’Ermita de Sant Joan d’Horta, la llibertat amb què Joan Miró interpreta el paisatge i la substitució dels colors reals per colors vius l’acosten al fauvisme. El plantejament, però, no s’hi correspon exactament, i fa pensar més aviat en una síntesi personal que té també en compte preceptes noucentistes, com la sobrietat, la claredat i la preponderància de la línia.