La Casa Gassia és un bon exemple de l’arquitectura pirinenca anterior al segle XX. Els materials són els que hi ha al país: pedra i fusta. Cal imaginar-la arrebossada i blanca, com corresponia a una casa rica.
Una casa és un edifici viu que constantment està en evolució i transformació, íntimament lligada a la vida dels seus habitants. Els canvis socials, econòmics i culturals fan que les cases siguin un bon testimoni cultural de com han canviat històricament les formes de vida d’un territori o país. Observant els murs exteriors es veuen portes i finestres que semblen correspondre a nivells diferents de les actuals. Les formes de l’edifici han anat variant al llarg dels anys, en funció de l’economia i les necessitats de la gent que hi ha viscut.
Casa Gassia era funcional: aquí es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia i, per tant, tenien quadra, paller, batedor i habitatge. Al mateix temps es va procurar que fos bonica i còmoda.
La casa no és únicament un edifici on viure, també és un concepte amb el qual s’identifica una família o grup domèstic concret, un grup social i també un seguit de propietats, terres i bestiar que acaben formant un tot que integra un patrimoni material i immaterial.